dimecres, 24 de juny de 2009

Faust arp RADIOHEAD

Tutorial Bloc ISSUU

Vaja ordinador

Les 13 regles d'en Perrenoud.

13 REGLES PER APRENDRE, segons Philippe Perrenoud (Pedagogia diferenciada. Ppss. 127 i 128. 2007. Editorial Popular). Ningú pot aprendre en lloc d’un altre, per tant, per aprendre cal participar de forma activa i amb esforç. Aleshores caldria pensar en:
1.- Els nens i adolescents només aprenen quan es col•loquen en situació d’aprenentatge que els fa actius i els provoca a escoltar, llegir, observar, comparar, classificar, analitzar, argumentar, tractar d’entendre, de preveure, d’organitzar-se, de dominar la realitat, de forma pràctica i simbòlica.
2.- Aquestes situacions s’han de crear, organitzar, perquè hi ha poques possibilitats de que apareguin de forma espontània.
3.- No aprenem sols, aleshores hi ha d’haver relacions didàctiques entre persones, això vol dir una dinàmica de grup complexa i totalment imprevisible.
4.- Es necessari crear dispositius didàctics i integrar-los en espai-temps de formació, per realitzar un treball d’una duració determinada, que pretén objectius definits dins d’un grup de composició estable.
5.- Dins d’aquest espai-temps de formació, no és possible ni aconsellable, que tots els alumnes visquin les mateixes situacions, degut a la posició d’aprenentatge ocupada, de la seva implicació personal, dels seus jocs de poder, dels reptes o projectes personals i, encara menys, de les competències, coneixements i interessos ja creats a la ment de cadascú. Per tant, no es pot anticipar ni controlar de forma exacta el que viurà cadascú en aquest temps de formació.
6.- El principi de diferenciació exigeix que cada alumne es trobi, el més temps possible, en situacions d’aprenentatge profitoses, és a dir, que el facin progressar.
7.- El llarg temps que requereixen els aprenentatges fonamentals, impedeixen que es pugui preveure l’adquisició d’una competència durant un període de temps i a l’interior d’un sol període de formació. Aleshores es parla d’aprenentatge en espiral, lo qual ja serveix de base a nombrosos plans d’estudi clàssics.
8.- Cap espai-temps de formació, per molt ric o de la durada que sigui, pot garantir per si mateix tots els aprenentatges preparats. Cal pensar en un conjunt diversificat d’espais temps de formació, que pot arribar a varius anys.
9.- Cal preveure l’aspecte gradual de la construcció dels coneixements i competències, per tant no es pot deixar a l’atzar, sinó a través d’un ordre, que només pot ser aproximatiu i parcial. Convé regular-ho perquè l’alumnat pugui passar d’un espai temps de formació a l’altre. Primer nivell de diferenciació.
10.- És important que hi hagi una forma de regulació dels continguts didàctics, de cara a optimitzar els aprenentatges, comptant amb l’autoregulació del treball, però oferint ajuda metodològica i consells.
11.- Els nens o els adolescents, sense mecanismes d’estímul, fins i tot de pressió, no es col•locaran de forma constant en situacions d’aprenentatge i no triaran espontàniament els que condueixen de forma progressiva fins els llocs marcats.
12.- Tampoc cal deixar que la circulació de l’alumnat entre els diferents espais temps es faci de lliure iniciativa.
13.- El funcionament del currículum i la gestió dels problemes que es plantegen (territori, decisions, justícia, atribució de tasques) exigeixen una forma d’autoritat que mantingui la cohesió i la coherència del “TOT”.

diumenge, 21 de juny de 2009

Per començar

En aquest inici del segle XXI educar sembla sinònim d'aventura, potser perquè els missatges que venen des dels mitjans de comunicació no coincideixen ni de bon tros amb la realitat que es viu dins de l'aula. S'extrapolen fets puntuals a tot el conjunt de la xarxa escolar i, de vegades, les argumentacions utilitzades es basen en explicacions de personatges amb "una gran vinculació" dins del món educatiu, és a dir, que viuen prop d'una escola o que tenen una gran preparació pedagògica, com la veina del bloc 3r o la d'aquell noi de 15 anys que el van expulsar un dia de classe, també de la iaia que passava per davant de l'escola en aquell momemt o les declaracions exaltades del pare al que han deixat el fill sense les colònies.
Com es pot observar el mètode científic està ben present en aquestes opinions que freguen el surrealisme informatiu. Una nova forma d'entendre-ho, però ben aviat es qualificarà de 8è art: L'ART DE MANIPULAR LA MASS MEDIA.
No ens podem refiar, ja que aquestes afirmacions tretes de context, tenen la seva estratègia educativa o antieducativa, aportar la clàssica coartada de que el fill o la filla, tan intel·ligents "ells", no passen de curs per "culpa" del mestre o la mestra. Ja s'ha creat un nou "estigma". Potser convindria recordar la Bíblia: "es veu la palla a l'ull alié i no es veu la biga en el propi".
Malgrat tot, sempre hi ha persones disposades a descobrir nous territoris educatius i aquests som nosaltres, els mestres i les mestres, caçadors de noves tècniques d'aprenentatge i que molts cops anem a contracorrent.
Per acabar us deixo una diapositiva dels estandarts oberts d'en Jordi Vivancos Martí, on és resumeix la idea d'educació-aprenentatge en aquests temps que ens ha tocat viure: