En aquest inici del segle XXI educar sembla sinònim d'aventura, potser perquè els missatges que venen des dels mitjans de comunicació no coincideixen ni de bon tros amb la realitat que es viu dins de l'aula. S'extrapolen fets puntuals a tot el conjunt de la xarxa escolar i, de vegades, les argumentacions utilitzades es basen en explicacions de personatges amb "una gran vinculació" dins del món educatiu, és a dir, que viuen prop d'una escola o que tenen una gran preparació pedagògica, com la veina del bloc 3r o la d'aquell noi de 15 anys que el van expulsar un dia de classe, també de la iaia que passava per davant de l'escola en aquell momemt o les declaracions exaltades del pare al que han deixat el fill sense les colònies.
Com es pot observar el mètode científic està ben present en aquestes opinions que freguen el surrealisme informatiu. Una nova forma d'entendre-ho, però ben aviat es qualificarà de 8è art: L'ART DE MANIPULAR LA MASS MEDIA.
No ens podem refiar, ja que aquestes afirmacions tretes de context, tenen la seva estratègia educativa o antieducativa, aportar la clàssica coartada de que el fill o la filla, tan intel·ligents "ells", no passen de curs per "culpa" del mestre o la mestra. Ja s'ha creat un nou "estigma". Potser convindria recordar la Bíblia: "es veu la palla a l'ull alié i no es veu la biga en el propi".
Malgrat tot, sempre hi ha persones disposades a descobrir nous territoris educatius i aquests som nosaltres, els mestres i les mestres, caçadors de noves tècniques d'aprenentatge i que molts cops anem a contracorrent.
Per acabar us deixo una diapositiva dels estandarts oberts d'en Jordi Vivancos Martí, on és resumeix la idea d'educació-aprenentatge en aquests temps que ens ha tocat viure:
