dimecres, 24 de juny de 2009

Les 13 regles d'en Perrenoud.

13 REGLES PER APRENDRE, segons Philippe Perrenoud (Pedagogia diferenciada. Ppss. 127 i 128. 2007. Editorial Popular). Ningú pot aprendre en lloc d’un altre, per tant, per aprendre cal participar de forma activa i amb esforç. Aleshores caldria pensar en:
1.- Els nens i adolescents només aprenen quan es col•loquen en situació d’aprenentatge que els fa actius i els provoca a escoltar, llegir, observar, comparar, classificar, analitzar, argumentar, tractar d’entendre, de preveure, d’organitzar-se, de dominar la realitat, de forma pràctica i simbòlica.
2.- Aquestes situacions s’han de crear, organitzar, perquè hi ha poques possibilitats de que apareguin de forma espontània.
3.- No aprenem sols, aleshores hi ha d’haver relacions didàctiques entre persones, això vol dir una dinàmica de grup complexa i totalment imprevisible.
4.- Es necessari crear dispositius didàctics i integrar-los en espai-temps de formació, per realitzar un treball d’una duració determinada, que pretén objectius definits dins d’un grup de composició estable.
5.- Dins d’aquest espai-temps de formació, no és possible ni aconsellable, que tots els alumnes visquin les mateixes situacions, degut a la posició d’aprenentatge ocupada, de la seva implicació personal, dels seus jocs de poder, dels reptes o projectes personals i, encara menys, de les competències, coneixements i interessos ja creats a la ment de cadascú. Per tant, no es pot anticipar ni controlar de forma exacta el que viurà cadascú en aquest temps de formació.
6.- El principi de diferenciació exigeix que cada alumne es trobi, el més temps possible, en situacions d’aprenentatge profitoses, és a dir, que el facin progressar.
7.- El llarg temps que requereixen els aprenentatges fonamentals, impedeixen que es pugui preveure l’adquisició d’una competència durant un període de temps i a l’interior d’un sol període de formació. Aleshores es parla d’aprenentatge en espiral, lo qual ja serveix de base a nombrosos plans d’estudi clàssics.
8.- Cap espai-temps de formació, per molt ric o de la durada que sigui, pot garantir per si mateix tots els aprenentatges preparats. Cal pensar en un conjunt diversificat d’espais temps de formació, que pot arribar a varius anys.
9.- Cal preveure l’aspecte gradual de la construcció dels coneixements i competències, per tant no es pot deixar a l’atzar, sinó a través d’un ordre, que només pot ser aproximatiu i parcial. Convé regular-ho perquè l’alumnat pugui passar d’un espai temps de formació a l’altre. Primer nivell de diferenciació.
10.- És important que hi hagi una forma de regulació dels continguts didàctics, de cara a optimitzar els aprenentatges, comptant amb l’autoregulació del treball, però oferint ajuda metodològica i consells.
11.- Els nens o els adolescents, sense mecanismes d’estímul, fins i tot de pressió, no es col•locaran de forma constant en situacions d’aprenentatge i no triaran espontàniament els que condueixen de forma progressiva fins els llocs marcats.
12.- Tampoc cal deixar que la circulació de l’alumnat entre els diferents espais temps es faci de lliure iniciativa.
13.- El funcionament del currículum i la gestió dels problemes que es plantegen (territori, decisions, justícia, atribució de tasques) exigeixen una forma d’autoritat que mantingui la cohesió i la coherència del “TOT”.