Quan passeges per la xarxa i llegeixes "blogs" de temàtica educativa és fàcil trobar "posts" dedicats a la corrent pedagògica constructivista, evidentment no és l'únic model, però es dels que té bastants seguidors. No tan sols es nota a la xarxa, també les editorials estan publicat un munt de llibres recolzant conceptes com aprenentatge significatiu i funcional, escola inclusiva, treball cooperatiu, diversitat com recurs no com a problema... Tampoc podem oblidar el ressò que, de vegades, es fa als mitjans de comunicació audiovisuals o a la premsa escrita, liderats pel govern de torn. Tot aquest enrenou reflecteix les ganes que hi ha entre els docents d'investigar i posar al dia noves estratègies de treball, tant de metodologia, com de tècniques, o assajar noves activitats d'ensenyament-aprenentatge. També s'està començant a parlar de la possibilitat de canviar estructures rígides, com són els horaris i l'organització de grups segons edats.

Cal repensar com s'està treballant a les escoles. És evident que si l'educació fos una activitat tancada, sense cap mena de dinamisme, n'hi hauria prou amb un llibre de receptes i no caldria buscar nous models pedagògics.
Tots els esforços d'aquest professorat conscienciat i responsabilitzat de la seva tasca docent no cau en un sac foradat, ja que la publicitat que la xarxa dóna a les seves bones pràctiques educatives serveix com una guspira per encendren d'altres i continuar la cadena. Poc a poc, la llavor plantada va arribant a les escoles, però des de baix, del professorat, no des de la imposició de les autoritats educatives, que quan legislen sobre un tema a les escoles innovadores no serveix de re, perquè ha caducat i ja s'en treballa un altre.
El que sembla més important no és el model pedagògic utilitzat, és la dedicació d'un bon grapat d'educadors i educadores en trobar noves vies de treball per ajudar a millorar el nostre país.