Quan passeges per la xarxa i llegeixes "blogs" de temàtica educativa és fàcil trobar "posts" dedicats a la corrent pedagògica constructivista, evidentment no és l'únic model, però es dels que té bastants seguidors. No tan sols es nota a la xarxa, també les editorials estan publicat un munt de llibres recolzant conceptes com aprenentatge significatiu i funcional, escola inclusiva, treball cooperatiu, diversitat com recurs no com a problema... Tampoc podem oblidar el ressò que, de vegades, es fa als mitjans de comunicació audiovisuals o a la premsa escrita, liderats pel govern de torn. Tot aquest enrenou reflecteix les ganes que hi ha entre els docents d'investigar i posar al dia noves estratègies de treball, tant de metodologia, com de tècniques, o assajar noves activitats d'ensenyament-aprenentatge. També s'està començant a parlar de la possibilitat de canviar estructures rígides, com són els horaris i l'organització de grups segons edats.
No es poden deixar de banda les experiències pedagògiques positives, però tal com s'està desenvolupant el procés educatiu al nostre país, en aquests darrers anys, fa pensar. Només cal donar un cop d'ull als resultats de l'ensenyament secundari, cada any està deixant, segons apunten les xifres que publica la Generalitat, sobre el 30 % de fracàs escolar. On va a parar tota aquesta energia, en un moment com ara que es necessita tant l'esforç de tothom. S'han de cercar noves línies d'actuació per tal d'integrar i, sobretot, formar a tot aquest alumnat desmotivat i desorientat, que acaba abandonant massa aviat l'escola.Cal repensar com s'està treballant a les escoles. És evident que si l'educació fos una activitat tancada, sense cap mena de dinamisme, n'hi hauria prou amb un llibre de receptes i no caldria buscar nous models pedagògics.
Tots els esforços d'aquest professorat conscienciat i responsabilitzat de la seva tasca docent no cau en un sac foradat, ja que la publicitat que la xarxa dóna a les seves bones pràctiques educatives serveix com una guspira per encendren d'altres i continuar la cadena. Poc a poc, la llavor plantada va arribant a les escoles, però des de baix, del professorat, no des de la imposició de les autoritats educatives, que quan legislen sobre un tema a les escoles innovadores no serveix de re, perquè ha caducat i ja s'en treballa un altre.
El que sembla més important no és el model pedagògic utilitzat, és la dedicació d'un bon grapat d'educadors i educadores en trobar noves vies de treball per ajudar a millorar el nostre país.
